El divendres 20 de maig del 2011, es va celebrar la II Jornada de Fisioteràpia en Traumatologia de l'Hospital del Mar, en aquesta ocasió dedicada a l'extremitat superior. Em van convidar com a ponent i vaig presentar: "El tractament de Fisioteràpia de les inestabilitats d'espatlla", a continuació us adjunto el resum de la meva ponència i la seva respectiva bibliografia.
TT DE FISIOTERÀPIA DE LES INESTABILITATS D'ESPATLLA
Una sobrecàrrega repetitiva forçada, pot generar una tendinopatia o una fatiga muscular i com a conseqüència un desequilibri. Fet que pot provocar una disfunció muscular del manegot dels rotadors, un defecte de centratge del cap humeral, un augment d'errada dels elements de contenció passius (patologia dels estabilitzadors estàtics) i originar una inestabilitat. Hauria d'existir un equilibri en els plànols sagital i horitzontal, sinó és quan apareixen uns descentratges, que ens acaben generant una lesió.
Una sobrecàrrega repetitiva forçada, pot generar una tendinopatia o una fatiga muscular i com a conseqüència un desequilibri. Fet que pot provocar una disfunció muscular del manegot dels rotadors, un defecte de centratge del cap humeral, un augment d'errada dels elements de contenció passius (patologia dels estabilitzadors estàtics) i originar una inestabilitat. Hauria d'existir un equilibri en els plànols sagital i horitzontal, sinó és quan apareixen uns descentratges, que ens acaben generant una lesió.
Existeixen diferents tipus d'Inestabilitat: Anterior, Posterior i Multidireccional
Generades per diferents causes: Post Traumàtica (TUBS), Microtraumàtica (AIOS) i Constitucional (AMBRI).
La terapèutica a seguir serà: tractament conservador depenent de la gravetat de la lesió, adaptat a cada pacient i si no funciona o recidiva: Intervenció Quirúrgica.
En el tractament conservador de les inestabilitats, insistirem en la propiorecepció i en els estabilitzadors intrínsecs de l'articulació glenohumeral amb la finalitat d'equilibrar les diferents forces que produeixen aquests músculs: el subscapular i l'infraspinós. La cocontracció dels músculs anteriors i posteriors produirà un efecte estabilitzador molt important. Fins fa poc els programes de reeducació insistien sobretot en el reforçament dels rotadors interns de l'espatlla. Pensant que el múscul subescapular tenia un rol importantíssim per a la prevenció de la subluxació anterior del cap humeral. A posteriori es va demostrar la incapacitat del subscapular a respondre a aquesta funció en posició d'abducció rotació externa. A més es va veure que tonificar en excés els rotadors interns contribueix al desplaçament anterior del cap humeral.
No hem d'oblidar tampoc el treball cervical, ja que un problema a l'espatlla pot tenir un origen glenohumeral, cervical o mixt.
En el cas que hagi hagut de realitzar-se una intervenció quirúrgica en funció de les particularitats de la mateixa (Bankart per artroscòpia, Capsular Shift o Bristow Latarjet a cel obert o reforç extracapsular), haurà de respectar-se la temporització i anar progressivament passant per les diferents etapes de treball: passiu, actiu assistit, actiu i resistit.
Bibliografia
R. Debski, M Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Sur 1999: 8,4:324-329
Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M: Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298
Clarck JM, Harryman DT II: Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J. Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725
Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of the collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J. Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128
Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraespinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.
Ryu RKN. Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S. 73rd Annual Meeting Chicago Marzo 2006
Billuart F, Chanussot JC, Devun L, Gagey O: "Les mecanismes de protection articulaire", XXXVII Journées de l'INK 2005, KS nº459 octubre 2005
M Kronberg. Differences in shoulder muscle activity between patients with generalized joint laxity and normal controls. Clin Orthop 1991; 269:181-192
J. Warner. Patherms of flexibility laxity, and strenght in normal shoulders with instability and impingement. Am J, Sports Medicine 1990;18:366-379
J. Myers. Reflexive muscle activation alterations in shoulders with anterior glenohumeral inestability. Am J. Sports Medicine 2004; 32,4;1013-1021
Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. Kinésithérapie KS nº470-octubre 2006 19-21
Wilk KE, Meister K, Andrews JR. Current concepts in the rehabilitation of the overhead throwing athlete. Am J Sports Med 2002; 30 (1):136-151
Sorensen A, Jorgensen U: Secundary impingement in the shoulder. An improved terminology in impingement. Scand J Med Sci Sports 2000; 10 (5): 266-278
Ann M Cools, Geert Declercq, Barbara Cagnie, Dirk Cambier and Erik Wilvrou, Internal Impingement In the Tennis Player: Rehabilitation Guidelines. Br J. Sports Med. published online 10 Dec 2007; doi:10.1136/bjsm 2007.036830
T. Marc "Rééducation des instabilités d'épaule", Kinésithérapie nº459 octubre 2005
Itoi E. et coll: "Dynamic anterior stabilisers of the shoulder with the arm in abduction", J Bone Joint Surg, 76B: 834-836, 1994
Turkel SJ et coll: "Stabilizing mechanisms preventing anterior dislocation of the glenohumeral joint", J Bone Joint Surg, 63A: 1208-1217, 1981
Garth,W et coll: "Occult anterior subluxations of the shoulder in non contact sports", Am J Sports Med,15: 579-585, 1987
Certhoux Jean-Renaud, Marc Thierry, Cudel Alain, Teissier Jacques: "Rachis Cervical et Tendinopathie de la Coiffe des Rotateurs" Kinésithérapie nº489 Juin 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario