15 DE DESEMBRE FORMACIÓ A LA UIC DINTRE DEL POSTGRAU DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

Quines són les patologies típiques de l'espatlla en el món de l'esport? AIOS? TUBS? AMBRI? que és l'interval dels rotadors? quins descentratges es donen a l'espatlla? quin equilibri ha d'existir en el pla sagital i en el pla horitzontal? Quin són els 3 estadis de NEER? quan es sutura un tendó de l'espatlla quantes setmanes són necessàries per la seva cicatrització en una persona jove?.......

Aquestes són algunes de les preguntes que hem resolt avui amb un grup d'allò més actiu i participatiu, que aprofito aquestes quatre ratlles per agrair-los la seva atenció i esforç.

6è CONGRÉS DE LA SFRE A LAUSANNE

Aquest divendres i dissabte s'ha realitzat el 6è Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l'espatlla. Com ja és habitual hi ha un dia per les ponències teòriques i un dia pels tallers pràctics.
Enguany han vingut gent il·lustre com els Professors Christian Gerber i el Jeremy Lewis, dels que sempre podem aprendre, així com el Thierry Marc entre d'altres.
Ha transcorregut sota una molt bona organització, amb una gran assistència més de 250 inscrits i en un bonic Palau de Congressos, el Palais de Beaulieu de Lausanne a Suïssa.
A més aprofito aquesta entrada per felicitar als meus companys del Fisioteam, per la bona feina que hem realizat donat que ens van donar el 3er premi en el Concurs de Pòsters, presentant: "Intéret de la Prévention de l'épaule douloureuse des musiciens". Sempre que et reconeguin l'esforç i el treball és estimulant.

http://www.sfre.org/

TRACTAMENT DE FISIOTERÀPIA: INESTABILITATS DE L'ESPATLLA

Aquest era el títol de la ponència que vaig realitzar ahir a la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, conjuntament amb el Dr. Joan Armengol, que corresponia a la sessió mensual habitual.

Tal com vaig avançar fa uns dies pretenia resoldre una serie de preguntes:

1.- Quina diferencia hi ha entre inestabilitat i hiperlaxitud
Podem dir que la inestabilitat és el resultat d'una disfunció entre els múltiples estabilitzadors articulars. No estàrelacionat amb una única patologia. Fa referència més a l’estabilitat
d’origen NEUROMUSCULAR
La Hiperlaxitud posa en evidencia la insuficiència de les estructures responsables de
l’estabilitat passiva de l’articulación. (R1>85ºBilateral)

Ryu R.K.N.Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S.
73rd. Annual Meeting.Chicago. Marzo-2006
Billuart,F, Chanussot JC, Devun L.,Gagey O; “Les mécanismes de protection articulaire”. XXXVII
Journées de l’INK 2005, KS n.459 octubre 2005


2.- Quin és el principal estabilitzador de l'espatlla?

És el MANEGOT dels rotadors el principal responsable de l’estabilitat
R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329

Lagniaux F,Troy P. Prise en charge éducative de l’épaule instable du sportif. kinésithérapie KS nº 514-Octobre 2010 29-32


3.- Quines sós les causes i els tipus d'inestabilitats que hi ha?
Causes: 
- POST TRAUMÀTICA (TUBS) Traumatic Unilateral Bankart Surgery

- MICROTRAUMÀTICA (AIOS) Adquired Inestability Overstress Surgery

- CONSTITUCIONAL (AMBRI) Atraumatic Multidirectional Bilateral Rehabilitation Inferior Capsular Shift
Tipus:

INESTABILITAT ANTERIOR
– Traumàtica
– Microtraumàtica
– Constitucional
• INESTABILITAT POSTERIOR
- Constitucional: Luxació posterior
voluntaria
- Traumática
• INESTABILITAT MULTIDIRECCIONAL
– Constitucional = hiperlaxitud




4.- Quin és el tipus més freqüent i el Tractament més habitual?

El tipus més freqüent és la INESTABILITAT ANTERIOR. Els esportistes d’alt nivell estan exposats a patir una inestabilitat adquirida caracteritzada per la laxitud de la càpsula anterior, i en conseqüència, utilitzen l’espatlla de manera extrema en los movimients de llançament (A.I.O.S)

Wilk KE, Meister K, Andrews JR. Current concepts in the rehabilitation of the overhead
throwing athlete. Am J Sports Med 2002; 30(1): 136-151.

Tractament Habitual de la INESTABILITAT: Insisteixen en la tonificació durant més de 40
anys molts autors (De Palma 1969, Symeonides 1972, Mac Kernan 1989). Els estudis més recents mostren que aquest múscul era sovint deficitari.

L’estudi de l’equip de Pittsburg mostra que la cocontracció del manegot creant el « raideur active » que estabilitza el cap de l’húmer


Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329



5.- Com hauria de ser el Tractament Conservador?
4 FASES

1. Recuperació de la mobilitat articular i del trofisme muscular
2. Millorar la força, la “endurance” i el control neuromuscular
3. Recuperació integral de la força
4. Adaptació de l’espatlla a situacions difícils (rapidesa, amplituds …)
Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005

6.- Quines són les particularitats dels diferents tractaments postquirúrgics?
- BANKART o SLAP ARTROSCOPIA
- REFORÇ EXTRACAPSULAR
- BUTÉE o BRISTOW LATARJET
- CAPSULAR SHIFT

En Fase Hospitalària: Se li explica al pacient el que pot fer amb el seu braç: com ha de rentar-se, vestir-se, la posició a l’hora de dormir i els exercicis que pot anar fent.
Anar progressivament del passiu, actiu- assistit, actiu i resistit

Els anclatges, el cirurgià no ha reinsertat el tendó, l’ha plicat a sobre l’os i serà el temps el que el fera cicatritzar, i això és llarg (veritable reinserció)

S'han de respectar perquè sinó crearan problemes: 

-- A curt termini (3 primers mesos): càrregues molt precoces
– A mig termini (3 als 6 mesos): mala dosificació de l’augment de les resistències
– A llarg termini (després dels 6 mesos): mala cinemàtica
Realitzem 1800 Cicles per dia a la vida quotidiana i s’han de respectar els períodes de
cicatrització

CONCLUSIONS
Fer un treball de prevenció segons l'activitat de l'esportista, tractament conservador depenent de la gravetat de la lesió. fer un tractament de fisioteràpia adaptat a cada pacient, i sinó funciona o recidiva donar pas a la intervenció quirurgica.

13 i 14 D'OCTUBRE LA MEVA SETENA FORMACIÓ DEL MÈTODE CGE, A TOULOUSE

Acabo d'arribar de Toulouse, d'un cap de setmana de formador com ja comença a ser habitual. Ha estat un bon grup, al qual aprofito per felicitar i agrair el seu interès i actitud.

A més també us informo que aquest proper dimecres 17 d'octubre a la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, a la seu de l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques, carrer Major de Can Caralleu, 1-7, realitzarem la Sessió Científica Mensual sobre l'espatlla. Versarà sobre:  “INESTABILITAT GLENOHUMERAL. CONCEPTES FUNCIONALS, ANATÓMICS I TERAPÈUTICS” i la realitzarem conjuntament el Dr. Joan Armengol, Metge especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i un servidor. Més informació a http://www.scfisioterapia.cat/

Jo espero respondre a les següents preguntes:

1.- Quina diferencia hi ha entre inestabilitat i hiperlaxitud
2.- Quin és el principal estabilitzador de l'espatlla?
3.- Quines sós les causes i els tipus d'inestabilitats que hi ha?
4.- Quin és el tipus més freqüent i el Tractament més habitual?
5.- Com hauria de ser el Tractament Conservador?
6.- Quines són les particularitats dels diferents tractaments postquirúrgics?

Us hi espero!!

PREVENTION OF PAIN IN CELLO MUSICIANS

Este era el título de mi exposición ayer en el #hadfund Meeting en Begues. De entrada felicitar a Vicenç Punsola y a sus colaboradores por la excelente organización de esta Jornada y por su invitación.

A continuación adjunto un resumen de mi ponencia:

A raiz de tratar los hombros de una violonchelista y cuando estuvo recuperada ir a verla en un concierto, me planteé que podríamos hacer los fisioterapeutas con los músicos.Además he de confesar que mi madre es profesora de música y en su momento yo también estudié un poco.

Un músico puede pasarse  más de 4 horas diárias ensayando. Son como “Deportistas de Alto Nivel” aunque  no son conscientes de ello.(Para conseguir 20 o 30 notas se precisan de 400 a 600 actos motores y una serie incuantificable de trabajos en diferentes áreas cerebrales.

Casi el 75% de los músicos padecen problemas en el sistema “Músculo esquelético” en algún momento de su vida a consecuencia de una excesiva actividad, del estrés o de la utilización de una técnica inadecuada.

Buscando bibliografía sobre el tema encontré este artículo que considero muy interesante al respeto:

Gail A. Shafer-Crane,PhD,OTR,CHT.

REPETITIVE STRESS AND STRAIN INJURIES: PREVENTIVE EXERCICIS FOR THE MUSICIAN.

Phys Med Rehabil Clin Am 17 (2006) 827-842

Que en resumen nos dice:

El predominio de lesiones por tensión y repetición en los músicos es considerable, por lo tanto el tratamiento primario debe ser la PREVENCIÓN.

El ejercicio aeróbico, el entrenamiento de la resistencia, los estiramientos, la buena nutrición, la hidratación y un horario constante en la práctica ayuda a mantener la fuerza muscular y a limitar el exceso y el dolor.

Además sabemos que:

El orígen de los dolores a menudo nos viene por: MALAS POSTURAS y MOVIMIENTOS REPETITIVOS

Certhoux J-R. Rachis cervical et tendinopathie de la coiffe des rotateurs. kinésithérapie KS nº 489-Juin 2008 23-26

Este otro nos dice que los dolores del hombro pueden tener un origen cervical, glenohumeral o mixto.

Y hay que decir: Un pequeño descentraje bien tolerado por la mayor parte de gente puede transformarse en una tendinopatia o en una distonia en función del músico. Este descentraje puede ser igualmente responsable de dolores cervicales.

Por estos motivos decidimos realizar un pequeño trabajo/estudio con niños y niñas de la escuela de música de esta paciente en cuestión que tocaban el violonchelo, y ver si con la incorporación de ejercicios específicos en su plan habitual de trabajo, mejoraban sus posibles sobrecargas y si eran efectivos de cara a posibles dolencias en un futuro.

Los resultados que obtuvimos fueron muy positivos y pensamos:

- Que el hecho de empezar a tocar el violonchelo a una edad muy joven, puede acabar provocando problemas de álgias musculares y la aparición de una posible tendinopatía  si no se realiza un trabajo compensatorio.

- Nos parece una idea muy coherente para estos músicos que realizen un programa preventivo de ejercicios compensatorios y un control por parte de un fisioterapeuta para conseguir realizar prevención de las posibles lesiones. 

 

ROL DE LOS FACTORES INTRÍNSECOS EN EL ORÍGEN DE LAS TENDINOPATÍAS DEL MANGUITO DE LOS ROTADORES

El análisis de la literatura y los diferentes trabajos realizados por Thierry Marc nos muestran que los pacientes que padecen una tendinopatía del manguito de los rotadores todos presentan una limitación de la movilidad pasiva glenohumeral en flexión, a menudo asociada a una limitación también de la abducción.

Esta disminución de la movilidad es para nosotros secundaria a una perturbación de la cinemática glenohumeral en los planos sagital y horizontal.

Estas perturbaciones son conocidas como descentrajes glenohumerales: anterosuperior y en spin o rotación interna.

La corrección de estos descentrajes permiten la restauración de la movilidad glenohumeral y la regresión de los signos de conflicto y de las tendinopatías (1,2)

Vamos a detallar cuales son los factores intrínsecos que influyen en el origen de las tendinopatías del MANGUITO:

1.- Factores Biomecánicos

Las variaciones del módulo de elasticidad de las capas de los tendones. En particular en los movimientos de rotación se producen fuerzas de cizallamiento entre las diferentes capas del manguito que explica el origen de las roturas intratendinosas.(3,4,5)

Ward mostró que la arquitectura del manguito esta organizado de tal manera, para producir fuerzas de compresión más que de movimiento.(6)

Así pues es preferible a la hora de realizar ejercicios fomentar el trabajo isométrico, más que el trabajo dinámico.

2.- Factores de Perfusión

Vemos que cuanto más nos acercamos a la inserción  del tendón menos vascularizado está. Ciertos vasos no tienen buena perfusión debido al papel del tabaco que les produce espasmo a los vasos. El diámetro de los vasos del supra espinoso aumenta cuando se aleja del punto de inserción. El número de vasos aumenta cuando se aleja del punto de inserción. Sobre este ejemplo, vemos que la cara profunda es menos vascularizada. Su inserción tendrá más predisposición a deshilacharse y a producirse una rotura.

3.- Factores Metabólicos

Hay estudios que demuestran que hay más hipercolesterolemia (7) entre los pacientes que presentan una patología del manguito,y también la diabetes multiplica por 10 el riesgo de padecer una capsulitis.(8)

Pues delante de un paciente que no evoluciona favorablemente es decir mejor centrado pero persistiendo el dolor, hay que inquietarse por su balance biológico.

 Bibliografía
(1) Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21
(2)Marc T. Coiffe des rotateurs: De la rééducation des abaisseurs au concept global de l’épaule ( CGE). kinésithérapie KS nº 492-Octobre 2008 61-63

 (3) Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.

(4) Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.

(5) Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.

(6) Ward SR, et coll. : Rotator cuff muscle architecture: implications for glenohumeral stability.  Clin Orthop Relat Res. 2006 Jul

(7) Joseph A. Abboud MD, Jac S. Kim MS : The effect of hypercholesterolemia on rotator cuff disease.  Clin Orthop Relat Res. 2010 468:1493-1497

(8) Lequesne M,Dang N, Bensasson M, Mery C : Increased association of diabetes mellitus with capsulitis of the shoulder and shoulder-hand syndrome..  Scand J Rheumatol.1977;6(1):53-6

8 i 9 DE SETEMBRE LA MEVA SISENA FORMACIÓ DEL MÈTODE CGE, A TOULOUSE

Aquest passat cap de setmana he estat fent novament de formador del tractament de fisioteràpia d'espatlla del Mètode CGE (Concept Global de l'épaule), que s'ha celebrat en aquesta ocasió a Toulouse i que ja ha estat la meva sisena formació a terres Franceses.
Com sempre aprofito aquestes quatre ratlles per agraïr a tots la seva assistència, participació i col·laboració.

23 i 24 DE JUNY LA MEVA CINQUENA FORMACIÓ DEL MÈTODE CGE, A RENNES

Aquest cap de setmana he estat fent de formador del tractament de fisioteràpia d'espatlla del Mètode CGE ( Concept Global de l'épaule), que s'ha celebrat en aquesta ocasió a Rennes i que ja ha estat la meva cinquena formació a terres Franceses.
He tingut un grup de 18 persones i la veritat és que ha estat  molt agradable, gaudint i alhora fent ciència.
Aprofito aquestes quatre ratlles per agraïr a tots la seva assistència, participació i col·laboració.

2 i 3 DE JUNY LA MEVA QUARTA FORMACIÓ DEL MÈTODE CGE, A PERPIGNAN

Aquest  cap de setmana he realitzat el meu quart curs com a formador del mètode CGE (Concept Global de l’épaule), celebrat a Perpignan.

Novament he tingut un grup de fisioterapeutes molt participatiu, amb ganes de fer preguntes i de progressar en els seus coneixements en el tractament de Fisioteràpia de l’espatlla. Hi ha hagut temps per fer ciència i sobretot per gaudir de la nostra estimada passió que és la fisioteràpia.

 En aquesta ocasió he comptat amb la companyia de 2 dels meus companys i amics del servei de Fisioteràpia de l'Hospital en Xavi i en Miquel que han vingut aprofondir coneixements.

Ha estat genial, gràcies a tots per la vostra ajuda i predisposició.

 

ABORDATGE PRÀCTIC DE FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA

El passat divendres dia 18 de maig en la II Edició de la Jornada Col·legial d'abordatge pràctic en Geriatria en la meva intervenció: "Patologia d'espatlla en la 3era i la 4arta edat"  vaig intentar resoldre les següents qüestions:

1.- Perquè es lesiona el manegot?
2.- Com esta format i quin és el funcionament del manegot?
3.- En què hauria de consistir el tractament del mateix?
4.- Quines consideracions hauríem de tenir en compte en una fractura?
5.- Quina plaça hi juga el fisioterapeuta en el Tractament Conservador i en el Tractament Post cirurgia d'una fractura?
6.- Quin és l'element clau en el Tractament d'una pròtesis anatòmica i quin és l'element clau d'una pròtesis invertida?

A més dels mitjans audovisuals vaig poder comptar amb l'ajuda d'una pacient per poder mostrar l'exploració de la seva espatlla i que ens relatés els resultats del seu tractament.

II EDICIÓ DE LA JORNADA COL·LEGIAL: ABORDATGE PRÀCTIC DE LA FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA

El proper divendres dia 18 de maig es celebrarà el Congrés de Geriatria que organitza el Col·legi de Fisioterapeutes, a l'edició d'enguany m'han convidat a participar-hi com a ponent presentant:

L'Abordatge de fisioteràpia de la Patologia de l'Espatlla a la 3era i la 4arta edat. 

A continuació faig un breu resum de la mateixa:

Les ruptures del manegot dels rotadors són freqüents després del 50 anys. Si hi ha una afectació del manegot d’un braç, existeixen un 56% de possibilitats de tenir un problema del manegot de l’altre braç. Als 70 anys 1 persona de cada 2 presenta una ruptura de manegot, i als 80 anys un 70% de la població presenta una ruptura.

Pascual Boileau ens deia recentment al IV Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l’Espatlla que de tot se li diuen ruptures i hauríem de parlar de lesions del manegot: transfixians o no (superficial, intratendinosa, de la cara profunda..).

Malauradament el tractament més prescrit en aquestes edats és la prescripció d’antiinflamatoris, problemàtics per l’estòmac, o infiltracions. En aquests tipus d’afeccions tant freqüents degut a que la degeneració del manegot podríem dir que és llei de vida, cal donar-hi una resposta com a fisioterapeutes basant-nos en el coneixement de l’anatomia i biomecànica de l’espatlla i aplicant una teràpia basada en corregir els defectes de la cinemàtica, els defectes de la dinàmica i els defectes de reprogramació. Això ho aconseguirem mitjançant diferents mobilitzacions passives específiques, mobilitzacions actives assistides, estiraments i diferents exercicis. I així procurarem fer bona la teoria del pont suspès de Burkhart, que deia: que malgrat el supraspinós estigui malmès si aconseguim que el subescapular i l’infraspinós facin la seva funció farem que es tracti d’una “ruptura” o lesió funcional.

Aquestes lesions del manegot molt evolucionades acaben produint una omatrosis excèntrica, resolta de vegades amb una pròtesis d’espatlla. I ens cal saber que és diferent que es col·loqui una pròtesis d’espatlla per degeneració o per una fractura. L’èxit d’una pròtesis d’espatlla passa perquè el manegot sigui funcional i si ha estat col·locada en el cas d’una fractura cal que hagin pogut tancar bé les tuberositats. Aspectes a tenir en compte alhora d’aplicar el tractament respectiu.

A més aquestes edats són freqüents les fractures d’húmer provocades per una caiguda i el seu tractament pot ser conservador o quirúrgic.

Si el traç de fractura no està desplaçat, s’opta per fer un tractament conservador, es col·loca un cabestrell durant 3-4 setmanes. La qual cosa no vol dir no fer res durant aquest temps.

I si la fractura està desplaçada o és polifragmentària, precisarà d'Intervenció Quirúrgica: osteosíntesis o pròtesi.

En el cas de que el manegot no sigui funcional es sol col·locar actualment una pròtesis invertida, que el motor de la mateixa és el deltoides. Explicarem quina serà la terapèutica a seguir en cada cas.

Però el que cal tenir clar és que s'ha d'adaptar el protocol al pacient i no el pacient al protocol, en funció a la intervenció realitzada

1) Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21

2) Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M.:  Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298.

(3) Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.

4) Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.

(5) Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.

(6) Marc Th, Rifkin D, Gaudin Th, Lacaze , Teissier J;  Aspects spécifiques dans la rééducation des arthroplasties d’épaules. Kinésithérapie Scientifique Novembre 2003: nº438

7) Gazielly,D.F.L’épaule au quotidien. Ed. Sauramps médical

(8) Karduna AR, Williams GR, Williams JL, Ianotti JP. Gleno-humeral joint translations before and after total shoulder arthroplasty. J Bone and Joint Surg. 1997:79-A:1166-74

(9) Cofield RH. Total shoulder arthroplasty with the Neer prosthésis. J Bone and Joint Srg. 1984;66ª: 899-906

(10) Blaimont P., Taheri A. Contribution à la biomécanique de l’épaule. Acta Orthopaedica Belgica 1995; vol.61; suppl.1:43-7 

QUAN HAURÍEM DE COMENÇAR A FER ELS EXERCICIS RESISTITS DESPRÉS D’UNA CIRURGIA DE MANEGOT?

Si em faig aquesta reflexió és perquè m’arriben forces pacients a la consulta o a l’hospital que estan recentment operats, fa 6 o 8 setmanes,  i ja els hi han dit de fer exercicis resistits amb gomes... I d’altra banda els hi diuen que ja poden anar utilitzant el braç amb normalitat....

Creieu que això respecte el procés de cicatrització després d’una sutura? Quan temps creieu que tarda un tendó en cicatritzar?

D’entrada ja sabem que en funció del tamany de la ruptura, la seva localització  i com s’hagi pogut reparar, el pacient haurà d’estar més o menys setmanes immobilitzat (que no vol pas dir que no se li hagi d'estar fent paral·lemament un treball de guany de la mobilitat passiva) portant una “Xarpa” en una posició de més o menys abducció (Podrà anar de 3 a 5 setmanes fins a 8-12 setmanes). Partint d’aquestes premisses ja ens fan pensar que posar-nos a les 6-8 setmanes a fer un treball resistit, sigui el tamany que sigui la ruptura, no estaria indicat i ens pot portar molts problemes i malmetre el resultat de la intervenció realitzada.

Són necessàries de 8 a 10 setmanes per la cicatrització tendinosa en l’individu jove i més per la persona més gran. Sabem que són 15 setmanes les necessàries per tenir un manegot sòlid. S’ha de tenir en compte l’informe del cirurgià la localització de la ruptura que ha reparat, perquè si és a nivell de la inserció és la zona on els terminis de cicatrització són més llargs.

Els Factors predictius de la cicatrització tendinosa van en funció de:

-          El temps entre els símptomes inicials i l’operació (<2anys)

-          L’extensió de la ruptura

-          La infiltració grassa

-          L’edat

**La taxa de cicatrització és del 64%**

I resulta que en les activitats de la vida quotidiana realitzem un nombre important de moviments diàriament amb el nostre braç i CAP REINSERCIÓ TENDINOSA és capaç de suportar-los si el tendó no està cicatritzat.

Podrem patir una re-ruptura a curt termini, durant els tres primers mesos, si les càrregues són molt precoces, a mig termini, dels 3 als 6 mesos, si hi ha una mala dosificació de les resistències i a llarg termini, després dels 6 mesos, si hi ha una mala cinemàtica.

Als 6 mesos el tendó té solament una resistència del 50% i a l’any d’un 70%.

Per tant si tornem a la pregunta inicial la resposta seria que cal ser extremadament prudents, adaptar-nos a la persona que estem tractant i tenir en compte totes les consideracions que hem dit.

Bibliografia recomanada

François Bonnel, Thierry Marc. Le Muscle nouveaux concepts: Anatomie-biomécanique-chirurgie-rééducation. Ed. Sauramps Medical

3 i 4 DE MARÇ LA MEVA TERCERA FORMACIÓ DEL MÈTODE CGE, A RENNES

Aquest darrer cap de setmana he realitzat el meu tercer curs com a formador del mètode CGE (Concept Global de l’épaule), en aquesta ocasió ha estat a Rennes.

He tingut un molt bon grup de fisioterapeutes amb moltes ganes de practicar, fer preguntes i de progressar en els seus coneixements en el tractament de Fisioteràpia de l’espatlla. I es que es tracta d’una articulació que sovint es troba afectada i que sol ser de les patologies més habituals a tractar en els hospitals, centres i consultes de fisioteràpia. Si la malaltia del segle XX era el mal d’esquena, qui sap si la del segle XXI serà el mal d’espatlla, sinó hi posem remei..

Estic convençut que per aquests motius, cada cop la gent és més conscient en formar-se en aquesta especialitat, per tal de poder donar resposta aquesta afecció.

ACTUALITZACIONS EN EL TRACTAMENT DE L’ESPATLLA

Aquest era el títol de la meva conferència d’ahir a Blanquerna i aquestes són les preguntes que em vaig plantejar resoldre i les conclusions dels diferents temes tractats:

Quina musculatura ha d’estar equilibrada en els  plans sagital i horitzontal per tal de poder moure el braç amb normalitat?

Qui és el principal responsable de l’estabilitat de l’espatlla?

En què hauria de consistir el tractament d’una tendinopatia o síndrome subacromial?

Quina diferencia hi ha entre una capsulitis i una rigides?

Després d’una reparació del manegot, quan temps tarda en cicatritzar el tendó?

Quin és l’element clau en el tractament de fisioteràpia d’una pròtesis anatòmica i el d’una pròtesis invertida?

CONCLUSIONS

1.- Evolució històrica

-      A la llum de la història sembla que cada autor s’hagi polaritzat sobre un paràmetre de la biomecànica de l’espatlla sense proposar una visió global

-      Totes les publicacions de la literatura internacional convergeixen en mostrar que són el subscapular i l’infraspinós els que s’oposen a l’ascensió del cap humeral

2.- Biomecànica

-      Hauria d’existir un equilibri en el pla sagital entre el DELTOIDES i MANEGOT i el pla horitzontal entre els ROTADORS INTERNS i  ROTADORS EXTERNS

3.- Inestabilitats i Tendinopaties

-      És el MANEGOT DELS ROTADORS el principal responsable de l’estabilitat de l’espatlla

4.- Exploració i Tractament

-      Hem de situar al nostra pacient en l’estadi que li correspongui: Descentratge, Bursitis, Tendinopatia sense lesió transfixiant o tendinopatia amb lesió transfixiant.

-      EXPLORACIÓ: Flexió pura (Descentratge anterosuperior), Abducció pura (Descentratge en spin), Cross arm, “C” Test, Acromioclavicular, TESTS dels TENDONS: Jobe (Supra), Patte (Infra) i Press Belly (Subesc.) i TESTS de COMPROMÍS: Neer i Hawkins

-      TRACTAMENT: 13 gestos fonamentals

1)Correcció descentratge anterosuperior, 2)estirament de la part posterior, 3)mobilització passiva en cross arm, 4)correcció del descentratge en spin, 5)mobilització passiva en abducció, 6)mobilització passiva en R1, 7)Tilt Posterior (el 3 en un), 8)relaxació del pectoral, 9)mobilització acromioclavicular,10)mobilització escapulotoràcica,

11) Flexió amb bàscula lateral, 12)compressió articular i 13)integració assistida.

5.- Capsulitis i Rigidesa

- Una espatlla rígida no és forzosament una CAPSULITIS RETRÀCTIL

- 8 Experts internacionals van descriure 7 Criteris que permeten diagnosticar la capsulitis i diuen que s’han de cumplir tots per patir-la.

• Dolor de fort component nocturn
• Molèstia quan el pacient dorm sobre l'espatlla
• Dolor als moviments ràpids incontrolats
• Dolor agravat amb el moviment
• Pèrdua de la mobilitat global passiva i activa
• Dolor al final del moviment en tots els sectors
• Inici després dels 35 anys 

6.- Intervencions Quirúrgiques

- Calen 8-10 setmanes per la cicatrització tendinosa en el pacient jove, més pel pacient d’edat. I 15 setmanes per començar a tenir un manegot sòlid

- Als 6 mesos el tendó té una resistència del 50% i al any té una resistència del 70%. Hem de ser extremadament prudents

7.- Fractures

-      No s’ha de despreciar el Tractament conservador

-      Atenció amb els exercicis resistits! Amb el braç en Abducció de 90º el braç suporta 1 vegada el pes del cos

8.- Pròtesis

-      El motor d’una pròtesis anatòmica és el MANEGOT i ha d’estar ben equilibrat amb el deltoides.

-      El motor d’una pròtesis invertida és el DELTOIDES i la rigidesa ens ve produïda per: l’escapulotoràcica, l’acromioclavicular i el pectoral menor.

Aprofito per agraïr l'invitació i sobretot la gran assistència de públic!

Bibliografia

Liotard, J.P; Expert J.M.; Mercanton G.; Padey A.: « Rehabilitación del Hombro » Enciclopedia Médico- Quirúrgica 26-210-A

Marc T. Coiffe des rotateurs: De la rééducation des abaisseurs au concept global de l’épaule ( CGE). kinésithérapie KS nº 492-Octobre 2008 61-63

Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M.:  Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298.

Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.

Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.

Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.

Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21

David Rifkin, Thierry Marc Examen clinique de l’épaule conflictuelle: Élements de Prévention . KS nº 500-Juin 2009

Ryu R.K.N.Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S. 73rd. Annual Meeting.Chicago. Marzo-2006

Billuart,F, Chanussot JC, Devun L.,Gagey O; “Les mécanismes de protection articulaire”. XXXVII Journées de l’INK 2005, KS n.459 octubre 2005

M. Kronberg . Differences in shoulder muscle activity between patients with generalized joint laxity and normal controls. Clin. Orthop 1991; 269; 181-192

J. Warner. Patherms of flexibility laxity, and strenght in normal shoulders with instability and impingement. Am J. Sports Medicine 1990; 18; 366-379

J. Myers. Reflexive muscle activation alterations in shoulders with anterior glenohumeral inestability. Am J. Sports Medicine 2004; 32,4; 1013-1021 (8)

R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329

Lagniaux F,Troy P. Prise en charge éducative de l’épaule instable du sportif. kinésithérapie KS nº 514-Octobre 2010 29-32

Thierry MARC  Le C test, nouvel indicateur pathomécanique et fonctionnel de prescription et de suivi de kinésithérapie: KS nº 462-janvier 2006

Thierry MARC  Évaluation d’une tendinopathie de la coiffe des rotateurs: La manouvre de Jobe et tester l’infra-épineux KS nº 471,472-Nov et Dec 2006)

Thierry MARC  Évaluation d’une  épaule douloureuse: Mise en évidence d’un conflit sous-acromial par les signes de Neer et Hawkins. KS nº 474 –février  2007)

Thierry MARC  Intéret de la mesure de l’amplitude du cross arm  dans les tendinopathies de la coiffe des rotateurs . KS nº 466-mai 2006)

Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005

Certhoux J-R. Rachis cervical et tendinopathie de la coiffe des rotateurs. kinésithérapie KS nº 489-Juin 2008 23-26

Marc Th, Rifkin D, Gaudin Th, Lacaze , Teissier J;  Aspects spécifiques dans la rééducation des arthroplasties d’épaules. Kinésithérapie Scientifique nº438 Novembre 2003

Karduna AR, Williams GR, Williams JL, Ianotti JP. Gleno-humeral joint translations before and after total shoulder arthroplasty. J Bone and Joint Surg. 1997:79-A:1166-74

Cofield RH. Total shoulder arthroplasty with the Neer prosthésis. J Bone and Joint Srg. 1984;66ª: 899-906

Blaimont P., Taheri A. Contribution à la biomécanique de l’épaule. Acta Orthopaedica Belgica 1995; vol.61; suppl.1:43-7