El proper divendres dia 18 de maig es celebrarà el Congrés de Geriatria que organitza el Col·legi de Fisioterapeutes, a l'edició d'enguany m'han convidat a participar-hi com a ponent presentant:
L'Abordatge de fisioteràpia de la Patologia de l'Espatlla a la 3era i la 4arta edat.
A continuació faig un breu resum de la mateixa:
Les ruptures del manegot dels
rotadors són freqüents després del 50 anys. Si hi ha una afectació del manegot
d’un braç, existeixen un 56% de possibilitats de tenir un problema del manegot
de l’altre braç. Als 70 anys 1 persona de cada 2 presenta una ruptura de
manegot, i als 80 anys un 70% de la població presenta una ruptura.
Pascual Boileau ens deia recentment
al IV Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l’Espatlla que de tot se
li diuen ruptures i hauríem de parlar de lesions del manegot: transfixians o no
(superficial, intratendinosa, de la cara profunda..).
Malauradament
el tractament més prescrit en aquestes edats és la prescripció
d’antiinflamatoris, problemàtics per l’estòmac, o infiltracions. En aquests tipus d’afeccions
tant freqüents degut a que la degeneració del manegot podríem dir que és llei
de vida, cal donar-hi una resposta com a fisioterapeutes basant-nos en el
coneixement de l’anatomia i biomecànica de l’espatlla i aplicant una teràpia
basada en corregir els defectes de la cinemàtica, els defectes de la dinàmica i
els defectes de reprogramació. Això ho aconseguirem mitjançant diferents
mobilitzacions passives específiques, mobilitzacions actives assistides,
estiraments i diferents exercicis. I així procurarem fer bona la teoria del
pont suspès de Burkhart, que deia: que malgrat el supraspinós estigui malmès si
aconseguim que el subescapular i l’infraspinós facin la seva funció farem que
es tracti d’una “ruptura” o lesió funcional.
Aquestes lesions del manegot molt
evolucionades acaben produint una omatrosis excèntrica, resolta de vegades amb
una pròtesis d’espatlla. I ens cal saber que és diferent que es col·loqui una
pròtesis d’espatlla per degeneració o per una fractura. L’èxit d’una pròtesis
d’espatlla passa perquè el manegot sigui funcional i si ha estat col·locada en
el cas d’una fractura cal que hagin pogut tancar bé les tuberositats. Aspectes
a tenir en compte alhora d’aplicar el tractament respectiu.
A més aquestes edats són freqüents
les fractures d’húmer provocades per una caiguda i el seu tractament pot ser
conservador o quirúrgic.
Si el traç de fractura no
està desplaçat, s’opta per fer un tractament conservador, es col·loca un
cabestrell durant 3-4 setmanes. La qual cosa no vol dir no fer res durant
aquest temps.
I si la fractura està
desplaçada o és polifragmentària, precisarà d'Intervenció Quirúrgica:
osteosíntesis o pròtesi.
En el cas de que el
manegot no sigui funcional es sol col·locar actualment una pròtesis invertida,
que el motor de la mateixa és el deltoides. Explicarem quina serà la
terapèutica a seguir en cada cas.
Però el que cal tenir
clar és que s'ha d'adaptar el protocol al pacient i no el pacient al protocol,
en funció a la intervenció realitzada
1) Marc
T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE.
kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21
2) Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck
M.: Rotator-cuff changes in asymptomatic
adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298.
(3) Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and
capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.
4) Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of
te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder
Elbow Surg 3, 1994: 111-128.
(5) Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile
properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.
(6) Marc Th, Rifkin D, Gaudin Th,
Lacaze , Teissier J; Aspects spécifiques
dans la rééducation des arthroplasties d’épaules. Kinésithérapie Scientifique
Novembre 2003: nº438
7) Gazielly,D.F.L’épaule au quotidien. Ed. Sauramps médical
(8) Karduna AR, Williams GR, Williams JL, Ianotti JP.
Gleno-humeral joint translations before and after total shoulder arthroplasty.
J Bone and Joint Surg. 1997:79-A:1166-74
(9) Cofield RH. Total shoulder arthroplasty with the Neer
prosthésis. J Bone and Joint Srg. 1984;66ª: 899-906
(10) Blaimont
P., Taheri A. Contribution à la biomécanique de l’épaule. Acta Orthopaedica Belgica 1995; vol.61; suppl.1:43-7
No hay comentarios:
Publicar un comentario