A LA SECCIÓ DEL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3 D'AQUESTA SETMANA HEM PARLAT DE L'ESPATLLA

Inicialment estàvem dissenyats per anar a quatre grapes i hem evolucionat cap a aixecar-nos sobre dos peus.  Les càrregues s'han modificat, però no la nostra anatomia.Les forces que rebien les espatlles eren de COMPRESSIÓ, quan anàvem de quatre grapes, i s'han transformat en forces de TRASLACIÓ. I de totes les estructures anatòmiques de l'espatlla són els tendons del manegot dels rotadors  els qui paguen aquest tribut i a la vegada el propi envelliment.

Les superfícies òssies de l’articulació de l’espatlla són desproporcionades, per tant es tracta d’una articulació inestable, l’estabilitat la dóna la musculatura i els lligaments.
D'entrada com que no anem a quatre grapes han d'existir 2 equilibris entre el deldoides i el manegot dels rotadors i entre els rotadors interns i els externs. Però la repartició de les càrregues durant el moviment i la tensió de les estructures passives és assimètrica. Això fa que hi hagi estructures sobresol·licitades que emetran estímuls nocioceptius i estructures en posició d'escurçament, que no informaran adequadament a nivell propioreceptiu i el resultat final serà un control neuromotor incorrecte o alterat. 

La musculatura de l’espatlla està dissenyada per fer més un treball estàtic (isomètric) que no de gestos repetitius (isotònic) i són els moviments de rotació els que fan que les diferents capes del manegot es desgastin d’una manera especial (“Cizallament”)

I és molt important reequilibrar la musculatura, tot fent un treball compensatori, i saber quins són els gestos més perjudicials per les nostres espatlles.

Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4901872