NOVENA FORMACIÓ D'ESPATLLA EN TERRES FRANCESES

Aquest cap de setmana he sumat la meva novena participació com a formador del Mètode CGE, en aquest cas ha estat a Perpinyà. Ha estat un bon grup, al qual aprofito per felicitar i agrair el seu interès i actitud novament des d'aquestes ratlles.

DIJOUS 10 GENER MÀSTER DE TERÀPIA MANUAL DE LA FUB

A mi hem toca l’abordatge de fisioteràpia de les diferents afeccions de la cintura escapular. Aquestes són algunes de les paraules clau que sortiran:

Espero, desitjo i confio que ens ho passarem molt bé!

15 DE DESEMBRE FORMACIÓ A LA UIC DINTRE DEL POSTGRAU DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

Quines són les patologies típiques de l'espatlla en el món de l'esport? AIOS? TUBS? AMBRI? que és l'interval dels rotadors? quins descentratges es donen a l'espatlla? quin equilibri ha d'existir en el pla sagital i en el pla horitzontal? Quin són els 3 estadis de NEER? quan es sutura un tendó de l'espatlla quantes setmanes són necessàries per la seva cicatrització en una persona jove?.......

Aquestes són algunes de les preguntes que hem resolt avui amb un grup d'allò més actiu i participatiu, que aprofito aquestes quatre ratlles per agrair-los la seva atenció i esforç.

6è CONGRÉS DE LA SFRE A LAUSANNE

Aquest divendres i dissabte s'ha realitzat el 6è Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l'espatlla. Com ja és habitual hi ha un dia per les ponències teòriques i un dia pels tallers pràctics.
Enguany han vingut gent il·lustre com els Professors Christian Gerber i el Jeremy Lewis, dels que sempre podem aprendre, així com el Thierry Marc entre d'altres.
Ha transcorregut sota una molt bona organització, amb una gran assistència més de 250 inscrits i en un bonic Palau de Congressos, el Palais de Beaulieu de Lausanne a Suïssa.
A més aprofito aquesta entrada per felicitar als meus companys del Fisioteam, per la bona feina que hem realizat donat que ens van donar el 3er premi en el Concurs de Pòsters, presentant: "Intéret de la Prévention de l'épaule douloureuse des musiciens". Sempre que et reconeguin l'esforç i el treball és estimulant.

http://www.sfre.org/

TRACTAMENT DE FISIOTERÀPIA: INESTABILITATS DE L'ESPATLLA

Aquest era el títol de la ponència que vaig realitzar ahir a la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, conjuntament amb el Dr. Joan Armengol, que corresponia a la sessió mensual habitual.

Tal com vaig avançar fa uns dies pretenia resoldre una serie de preguntes:

1.- Quina diferencia hi ha entre inestabilitat i hiperlaxitud
Podem dir que la inestabilitat és el resultat d'una disfunció entre els múltiples estabilitzadors articulars. No estàrelacionat amb una única patologia. Fa referència més a l’estabilitat
d’origen NEUROMUSCULAR
La Hiperlaxitud posa en evidencia la insuficiència de les estructures responsables de
l’estabilitat passiva de l’articulación. (R1>85ºBilateral)

Ryu R.K.N.Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S.
73rd. Annual Meeting.Chicago. Marzo-2006
Billuart,F, Chanussot JC, Devun L.,Gagey O; “Les mécanismes de protection articulaire”. XXXVII
Journées de l’INK 2005, KS n.459 octubre 2005


2.- Quin és el principal estabilitzador de l'espatlla?

És el MANEGOT dels rotadors el principal responsable de l’estabilitat
R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329

Lagniaux F,Troy P. Prise en charge éducative de l’épaule instable du sportif. kinésithérapie KS nº 514-Octobre 2010 29-32


3.- Quines sós les causes i els tipus d'inestabilitats que hi ha?
Causes: 
- POST TRAUMÀTICA (TUBS) Traumatic Unilateral Bankart Surgery

- MICROTRAUMÀTICA (AIOS) Adquired Inestability Overstress Surgery

- CONSTITUCIONAL (AMBRI) Atraumatic Multidirectional Bilateral Rehabilitation Inferior Capsular Shift
Tipus:

INESTABILITAT ANTERIOR
– Traumàtica
– Microtraumàtica
– Constitucional
• INESTABILITAT POSTERIOR
- Constitucional: Luxació posterior
voluntaria
- Traumática
• INESTABILITAT MULTIDIRECCIONAL
– Constitucional = hiperlaxitud




4.- Quin és el tipus més freqüent i el Tractament més habitual?

El tipus més freqüent és la INESTABILITAT ANTERIOR. Els esportistes d’alt nivell estan exposats a patir una inestabilitat adquirida caracteritzada per la laxitud de la càpsula anterior, i en conseqüència, utilitzen l’espatlla de manera extrema en los movimients de llançament (A.I.O.S)

Wilk KE, Meister K, Andrews JR. Current concepts in the rehabilitation of the overhead
throwing athlete. Am J Sports Med 2002; 30(1): 136-151.

Tractament Habitual de la INESTABILITAT: Insisteixen en la tonificació durant més de 40
anys molts autors (De Palma 1969, Symeonides 1972, Mac Kernan 1989). Els estudis més recents mostren que aquest múscul era sovint deficitari.

L’estudi de l’equip de Pittsburg mostra que la cocontracció del manegot creant el « raideur active » que estabilitza el cap de l’húmer


Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329



5.- Com hauria de ser el Tractament Conservador?
4 FASES

1. Recuperació de la mobilitat articular i del trofisme muscular
2. Millorar la força, la “endurance” i el control neuromuscular
3. Recuperació integral de la força
4. Adaptació de l’espatlla a situacions difícils (rapidesa, amplituds …)
Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005

6.- Quines són les particularitats dels diferents tractaments postquirúrgics?
- BANKART o SLAP ARTROSCOPIA
- REFORÇ EXTRACAPSULAR
- BUTÉE o BRISTOW LATARJET
- CAPSULAR SHIFT

En Fase Hospitalària: Se li explica al pacient el que pot fer amb el seu braç: com ha de rentar-se, vestir-se, la posició a l’hora de dormir i els exercicis que pot anar fent.
Anar progressivament del passiu, actiu- assistit, actiu i resistit

Els anclatges, el cirurgià no ha reinsertat el tendó, l’ha plicat a sobre l’os i serà el temps el que el fera cicatritzar, i això és llarg (veritable reinserció)

S'han de respectar perquè sinó crearan problemes: 

-- A curt termini (3 primers mesos): càrregues molt precoces
– A mig termini (3 als 6 mesos): mala dosificació de l’augment de les resistències
– A llarg termini (després dels 6 mesos): mala cinemàtica
Realitzem 1800 Cicles per dia a la vida quotidiana i s’han de respectar els períodes de
cicatrització

CONCLUSIONS
Fer un treball de prevenció segons l'activitat de l'esportista, tractament conservador depenent de la gravetat de la lesió. fer un tractament de fisioteràpia adaptat a cada pacient, i sinó funciona o recidiva donar pas a la intervenció quirurgica.

13 i 14 D'OCTUBRE LA MEVA SETENA FORMACIÓ DEL MÈTODE CGE, A TOULOUSE

Acabo d'arribar de Toulouse, d'un cap de setmana de formador com ja comença a ser habitual. Ha estat un bon grup, al qual aprofito per felicitar i agrair el seu interès i actitud.

A més també us informo que aquest proper dimecres 17 d'octubre a la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, a la seu de l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques, carrer Major de Can Caralleu, 1-7, realitzarem la Sessió Científica Mensual sobre l'espatlla. Versarà sobre:  “INESTABILITAT GLENOHUMERAL. CONCEPTES FUNCIONALS, ANATÓMICS I TERAPÈUTICS” i la realitzarem conjuntament el Dr. Joan Armengol, Metge especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i un servidor. Més informació a http://www.scfisioterapia.cat/

Jo espero respondre a les següents preguntes:

1.- Quina diferencia hi ha entre inestabilitat i hiperlaxitud
2.- Quin és el principal estabilitzador de l'espatlla?
3.- Quines sós les causes i els tipus d'inestabilitats que hi ha?
4.- Quin és el tipus més freqüent i el Tractament més habitual?
5.- Com hauria de ser el Tractament Conservador?
6.- Quines són les particularitats dels diferents tractaments postquirúrgics?

Us hi espero!!

PREVENTION OF PAIN IN CELLO MUSICIANS

Este era el título de mi exposición ayer en el #hadfund Meeting en Begues. De entrada felicitar a Vicenç Punsola y a sus colaboradores por la excelente organización de esta Jornada y por su invitación.

A continuación adjunto un resumen de mi ponencia:

A raiz de tratar los hombros de una violonchelista y cuando estuvo recuperada ir a verla en un concierto, me planteé que podríamos hacer los fisioterapeutas con los músicos.Además he de confesar que mi madre es profesora de música y en su momento yo también estudié un poco.

Un músico puede pasarse  más de 4 horas diárias ensayando. Son como “Deportistas de Alto Nivel” aunque  no son conscientes de ello.(Para conseguir 20 o 30 notas se precisan de 400 a 600 actos motores y una serie incuantificable de trabajos en diferentes áreas cerebrales.

Casi el 75% de los músicos padecen problemas en el sistema “Músculo esquelético” en algún momento de su vida a consecuencia de una excesiva actividad, del estrés o de la utilización de una técnica inadecuada.

Buscando bibliografía sobre el tema encontré este artículo que considero muy interesante al respeto:

Gail A. Shafer-Crane,PhD,OTR,CHT.

REPETITIVE STRESS AND STRAIN INJURIES: PREVENTIVE EXERCICIS FOR THE MUSICIAN.

Phys Med Rehabil Clin Am 17 (2006) 827-842

Que en resumen nos dice:

El predominio de lesiones por tensión y repetición en los músicos es considerable, por lo tanto el tratamiento primario debe ser la PREVENCIÓN.

El ejercicio aeróbico, el entrenamiento de la resistencia, los estiramientos, la buena nutrición, la hidratación y un horario constante en la práctica ayuda a mantener la fuerza muscular y a limitar el exceso y el dolor.

Además sabemos que:

El orígen de los dolores a menudo nos viene por: MALAS POSTURAS y MOVIMIENTOS REPETITIVOS

Certhoux J-R. Rachis cervical et tendinopathie de la coiffe des rotateurs. kinésithérapie KS nº 489-Juin 2008 23-26

Este otro nos dice que los dolores del hombro pueden tener un origen cervical, glenohumeral o mixto.

Y hay que decir: Un pequeño descentraje bien tolerado por la mayor parte de gente puede transformarse en una tendinopatia o en una distonia en función del músico. Este descentraje puede ser igualmente responsable de dolores cervicales.

Por estos motivos decidimos realizar un pequeño trabajo/estudio con niños y niñas de la escuela de música de esta paciente en cuestión que tocaban el violonchelo, y ver si con la incorporación de ejercicios específicos en su plan habitual de trabajo, mejoraban sus posibles sobrecargas y si eran efectivos de cara a posibles dolencias en un futuro.

Los resultados que obtuvimos fueron muy positivos y pensamos:

- Que el hecho de empezar a tocar el violonchelo a una edad muy joven, puede acabar provocando problemas de álgias musculares y la aparición de una posible tendinopatía  si no se realiza un trabajo compensatorio.

- Nos parece una idea muy coherente para estos músicos que realizen un programa preventivo de ejercicios compensatorios y un control por parte de un fisioterapeuta para conseguir realizar prevención de las posibles lesiones.