JORNADA D’ACTUALITZACIÓ DE LES FRACTURES D’HÚMER

El format d’aquesta Jornada és l’ideal per aprofundir en un tema en concret, en aquest cas el de les Fractures de l’extrem proximal de l’Húmer. Pel matí un programa teòric repassant l’anatomia, l’evolució en el tractament i la classificació de les fractures, les vies d’abordatge, els diferents tipus d’osteosíntesis (Humerus Block, placa Philos en obert i en MIPO i l’enclavat Multiloc), pròtesis (Clàssica i Invertida) i el Tractament de Fisioteràpia emfatitzant en cada cas les seves particularitats.

Per la tarda demostracions pràctiques amb cadàvers i pràctiques dels cirurgians.

Va ser una Jornada molt enriquidora i a més vaig tenir l’oportunitat de conèixer al cirurgià Dr. Franz Kralinger una persona molt accessible i amable. Em quedo amb dues perles d’aquesta Jornada:

La conversa que vam tenir amb el Franz i els meus companys fisioterapeutes del Servei, que ens va dir les següents paraules:

“Hi ha 3 coses molt importants quan s’ha de resoldre una fractura de l’húmer: el cirurgià que realitza la intervenció, el pacient i la seva voluntat de curar-se i el fisioterapeuta i el seu saber fer al realitzar el tractament”

I les paraules del Dr. Marià Jorba en la seva ponència:

“Una bona intervenció quirúrgica necessita d’un bon tractament de fisioteràpia quasi podríem dir l’èxit es basa en un 50% de la intervenció, 50% de la recuperació. I una intervenció no massa satisfactòria amb un bon tractament de fisioteràpia pot obtenir un resultats força reeixits”

Aprofito per repetir el que vaig dir al començar la meva exposició: Agrair al Dr. Jorba i al Dr. Aragón la seva invitació a que participéssim els fisioterapeutes en aquesta Jornada. Aquest fet no és nou en el nostre Servei de COT, que confien molt en el Servei de Fisioteràpia. Però crec que amb lo important que és tal com diu el Dr. Kralinger i la resta de doctors el tractament de fisioteràpia, cal que en les Jornades i congressos que es facin hi siguin presents tant els fisioterapeutes com els cirurgians, d’aquesta manera en sortirem tots ben parats i de ben segur que obtindrem més bon resultats.

 Felicitats a l’organització i gràcies als patrocinadors per ajudar a que es facin Jornades de qualitat com aquesta.

TRACTAMENT DE FISIOTERÀPIA DE LES FRACTURES D'HÚMER

Divendres que ve dia 11 de novembre em toca realitzar la ponència: “El tractament de fisioteràpia post-fractura proximal d'húmer”, dins de la Jornada sobre actualitzacions en el tractament de Fractures d'Húmer, a l'Hospital de l’Esperit Sant. A continuació us adjunto els aspectes més importants de la meva intervenció:

Si el traç de fractura no està desplaçat es col·loca un cabestrell durant 3-4 setmanes. LA QUAL COSA NO VOL DIR NO FER RES!!!
És raonable el Tractament Conservador de qualsevol tipus de fractura en un pacient d'edat avançada i poca demanda funcional. Dependrà de les expectatives del pacient i la capacitat cognitiva i física del pacient.

Si la fractura està desplaçada o és polifragmentària, precisarà d'Intervenció Quirúrgica: osteosíntesis o pròtesi. En aquests casos es sol produir una retracció capsular  post-traumàtica.

La Forces que rep l'articulació són considerables (Poppen et Walker, Itoï)

• Braç en ABD: F= 1 vegada el pes del cos

• Esforços màxims: F= 10 vegades el pes del cos

• Força de cisallament: (ITOï) F= 42% el pes del cos

S'ha d'ADAPTAR EL PROTOCOL al PACIENT i NO!!! EL PACIENT Al PROTOCOL, en funció a la intervenció realitzada


En el Tractament conservador de les fractures de l'húmer, tenim els mateixos objectius i programació que en el tractament post-quirúrgic, passa per les mateixes fases (PASSIVA-ACTIVA-TONIFICACIÓ)

3 Fases:

- Fase d'immobilització/ Guany dels amplituds passives
- Fase de Recuperació del moviment actiu.
- Fase de Reforç muscular i propiorecepció més intensa.

Destacaria:
- L'Inici precoç del tractament, passada la fase omàlgica aguda.

- La recuperació de la força de recentratge del cap humeral inicialment es fa amb electroestimulació (N.A. Sharkey, and R.A. Marder) Es col·loca a nivell del supraespinós i infraespinós

-A l'hora de tonificar hem de tenir en compte la persona i el seu estat hi haurà qui amb isomètrics en tindrà bastant.



PRÒTESIS ANATÒMIQUES (ARTROPLASTIES I HEMIARTROPLASTIES)
Objectius: funcionalitat i NO DOLOR.

- La funcionalitat dependrà de l'estat del maniguet
- El millor resultat correspon al dolor.
- El pitjor resultat correspon la mobilitat i la força.
- Període de Rehabilitació llarg: de 6 a 12 mesos.
- Les Forces que rep l'articulació són importants a tenir en compte
- La rigidesa és molt perjudicial (desgasta el polietilè i crea inestabilitat)
- Atenció amb el subscapular
- Corregir els defectes de la cinemàtica
- La importància de l'articulació acromioclavicular
- No oblidar el raquis cervical


PRÒTESIS INVERTIDES
La rigidesa ens ve  PROVOCADA per un problema:

- Articulació Escapulotorácica
- Articulació Acromioclavicular
- A una Inextensibilidad del pectoral menor

En la mobilització caldrà insistir en:

- Relaxar el pectoral
- Mobilitzar l’articulació acromioclavicular
- Mobilitzar l’articulació escàpulo-toràcica
- Estimulació elèctrica del deltoides
- Reforç dels músculs escapulars
- Treball de la Força de Compressió

Bibliografia

(1)  Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21

(2)  Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M.:  Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298.

(3)  Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.

(4)  ) Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.

(5)  Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.

(6)  Marc Th, Rifkin D, Gaudin Th, Lacaze , Teissier J;  Aspects spécifiques dans la rééducation des arthroplasties d’épaules. Kinésithérapie Scientifique Novembre 2003: nº438

(7)  Gazielly,D.F.L’épaule au quotidien. Ed. Sauramps médical. “LA RÉÉDUCATION REPRÉSENTE 50% DU RÉSULTAT FONCTIONEL FINAL OBTENU AU NIVEAU D’UNE ÉPAULE OPÉRÉE”.

(8)  Karduna AR, Williams GR, Williams JL, Ianotti JP. Gleno-humeral joint translations before and after total shoulder arthroplasty. J Bone and Joint Surg. 1997:79-A:1166-74

(9)  Cofield RH. Total shoulder arthroplasty with the Neer prosthésis. J Bone and Joint Srg. 1984;66ª: 899-906

(10)Blaimont P., Taheri A. Contribution à la biomécanique de l’épaule. Acta Orthopaedica Belgica 1995; vol.61; suppl.1:43-7