miércoles, 22 de febrero de 2012

ACTUALITZACIONS EN EL TRACTAMENT DE L’ESPATLLA


Aquest era el títol de la meva conferència d’ahir a Blanquerna i aquestes són les preguntes que em vaig plantejar resoldre i les conclusions dels diferents temes tractats:

Quina musculatura ha d’estar equilibrada en els  plans sagital i horitzontal per tal de poder moure el braç amb normalitat?

Qui és el principal responsable de l’estabilitat de l’espatlla?

En què hauria de consistir el tractament d’una tendinopatia o síndrome subacromial?


Quina diferencia hi ha entre una capsulitis i una rigides?

Després d’una reparació del manegot, quan temps tarda en cicatritzar el tendó?

Quin és l’element clau en el tractament de fisioteràpia d’una pròtesis anatòmica i el d’una pròtesis invertida?

CONCLUSIONS

1.- Evolució històrica

-      A la llum de la història sembla que cada autor s’hagi polaritzat sobre un paràmetre de la biomecànica de l’espatlla sense proposar una visió global
-      Totes les publicacions de la literatura internacional convergeixen en mostrar que són el subscapular i l’infraspinós els que s’oposen a l’ascensió del cap humeral

2.- Biomecànica

-      Hauria d’existir un equilibri en el pla sagital entre el DELTOIDES i MANEGOT i el pla horitzontal entre els ROTADORS INTERNS i  ROTADORS EXTERNS

3.- Inestabilitats i Tendinopaties

-      És el MANEGOT DELS ROTADORS el principal responsable de l’estabilitat de l’espatlla

4.- Exploració i Tractament

-      Hem de situar al nostra pacient en l’estadi que li correspongui: Descentratge, Bursitis, Tendinopatia sense lesió transfixiant o tendinopatia amb lesió transfixiant.
-      EXPLORACIÓ: Flexió pura (Descentratge anterosuperior), Abducció pura (Descentratge en spin), Cross arm, “C” Test, Acromioclavicular, TESTS dels TENDONS: Jobe (Supra), Patte (Infra) i Press Belly (Subesc.) i TESTS de COMPROMÍS: Neer i Hawkins

-      TRACTAMENT: 13 gestos fonamentals
1)Correcció descentratge anterosuperior, 2)estirament de la part posterior, 3)mobilització passiva en cross arm, 4)correcció del descentratge en spin, 5)mobilització passiva en abducció, 6)mobilització passiva en R1, 7)Tilt Posterior (el 3 en un), 8)relaxació del pectoral, 9)mobilització acromioclavicular,10)mobilització escapulotoràcica,
11) Flexió amb bàscula lateral, 12)compressió articular i 13)integració assistida.


5.- Capsulitis i Rigidesa

- Una espatlla rígida no és forzosament una CAPSULITIS RETRÀCTIL

- 8 Experts internacionals van descriure 7 Criteris que permeten diagnosticar la capsulitis i diuen que s’han de cumplir tots per patir-la.
  • Dolor de fort component nocturn
  • Molèstia quan el pacient dorm sobre l'espatlla
  • Dolor als moviments ràpids incontrolats
  • Dolor agravat amb el moviment
  • Pèrdua de la mobilitat global passiva i activa
  • Dolor al final del moviment en tots els sectors
  • Inici després dels 35 anys 

6.- Intervencions Quirúrgiques

- Calen 8-10 setmanes per la cicatrització tendinosa en el pacient jove, més pel pacient d’edat. I 15 setmanes per començar a tenir un manegot sòlid

- Als 6 mesos el tendó té una resistència del 50% i al any té una resistència del 70%. Hem de ser extremadament prudents

7.- Fractures

-      No s’ha de despreciar el Tractament conservador

-      Atenció amb els exercicis resistits! Amb el braç en Abducció de 90º el braç suporta 1 vegada el pes del cos

8.- Pròtesis

-      El motor d’una pròtesis anatòmica és el MANEGOT i ha d’estar ben equilibrat amb el deltoides.
-      El motor d’una pròtesis invertida és el DELTOIDES i la rigidesa ens ve produïda per: l’escapulotoràcica, l’acromioclavicular i el pectoral menor.

Aprofito per agraïr l'invitació i sobretot la gran assistència de públic!

Bibliografia

Liotard, J.P; Expert J.M.; Mercanton G.; Padey A.: « Rehabilitación del Hombro » Enciclopedia Médico- Quirúrgica 26-210-A

Marc T. Coiffe des rotateurs: De la rééducation des abaisseurs au concept global de l’épaule ( CGE). kinésithérapie KS nº 492-Octobre 2008 61-63

Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M.:  Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298.
Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.
Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.
Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.
Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21

David Rifkin, Thierry Marc Examen clinique de l’épaule conflictuelle: Élements de Prévention . KS nº 500-Juin 2009

Ryu R.K.N.Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S. 73rd. Annual Meeting.Chicago. Marzo-2006

Billuart,F, Chanussot JC, Devun L.,Gagey O; “Les mécanismes de protection articulaire”. XXXVII Journées de l’INK 2005, KS n.459 octubre 2005

M. Kronberg . Differences in shoulder muscle activity between patients with generalized joint laxity and normal controls. Clin. Orthop 1991; 269; 181-192

J. Warner. Patherms of flexibility laxity, and strenght in normal shoulders with instability and impingement. Am J. Sports Medicine 1990; 18; 366-379

J. Myers. Reflexive muscle activation alterations in shoulders with anterior glenohumeral inestability. Am J. Sports Medicine 2004; 32,4; 1013-1021 (8)

R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329

Lagniaux F,Troy P. Prise en charge éducative de l’épaule instable du sportif. kinésithérapie KS nº 514-Octobre 2010 29-32


Thierry MARC  Le C test, nouvel indicateur pathomécanique et fonctionnel de prescription et de suivi de kinésithérapie: KS nº 462-janvier 2006

Thierry MARC  Évaluation d’une tendinopathie de la coiffe des rotateurs: La manouvre de Jobe et tester l’infra-épineux KS nº 471,472-Nov et Dec 2006)

Thierry MARC  Évaluation d’une  épaule douloureuse: Mise en évidence d’un conflit sous-acromial par les signes de Neer et Hawkins. KS nº 474 –février  2007)

Thierry MARC  Intéret de la mesure de l’amplitude du cross arm  dans les tendinopathies de la coiffe des rotateurs . KS nº 466-mai 2006)

Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005

Certhoux J-R. Rachis cervical et tendinopathie de la coiffe des rotateurs. kinésithérapie KS nº 489-Juin 2008 23-26

Marc Th, Rifkin D, Gaudin Th, Lacaze , Teissier J;  Aspects spécifiques dans la rééducation des arthroplasties d’épaules. Kinésithérapie Scientifique nº438 Novembre 2003
Karduna AR, Williams GR, Williams JL, Ianotti JP. Gleno-humeral joint translations before and after total shoulder arthroplasty. J Bone and Joint Surg. 1997:79-A:1166-74

Cofield RH. Total shoulder arthroplasty with the Neer prosthésis. J Bone and Joint Srg. 1984;66ª: 899-906

Blaimont P., Taheri A. Contribution à la biomécanique de l’épaule. Acta Orthopaedica Belgica 1995; vol.61; suppl.1:43-7


5 comentarios:

  1. Bon dia Lluís:

    Una entrada interessant, com sempre. Per cert, podries detallar quins són els 7 criteris necessaris per diagnosticar una capsulitis? No recordo haver-ne sentit parlar mai.

    Gràcies

    Albert

    ResponderEliminar
  2. Ja he afegit els 7 criteris que em demanaves, Salutacions

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies, Lluís.

    Respecte als criteris se'm presenten alguns comentaris:

    1. Es refereixen a una capsulitis retràctil primària (idiopàtica) o secundària?

    2. Sempre he llegit / escoltat que el moviment que es veu més afectat és la RE (tant activa com passiva). Aquests experts parlen d'una pèrdua de la mobilitat global sense incidir en cap moviment en concret.

    3. Per últim, no et semblen uns criteris massa genèrics i que poden ser compatibles amb altres patologies de l'espatlla?

    Salutacions,

    Albert

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A veure anem per parts:
      1.- Es refereixen a una Capsulitis en general
      2.- Parlen de TOTS els moviments, tens raó amb el que dius, jo també havia sentit i llegit que el moviment més afectat era el de Rotació Externa
      3.- Potser si, però el que si que et puc dir per la meva pràctica diària, que venen diagnosticades moltes espatlles de capsulitis i tant sols pateixen una certa rigidesa, ja que milloren la mobilitat en una sessió.
      He fet esment d'aquest article per deixar palés que en termes mèdics es diu que pateix una capsulitis a tota espatlla amb limitació de la mobilitat. Fet que ens ha de portar a la reflexió

      Salutacions

      Lluis

      Eliminar
    2. Totalment d'acord amb la importància de reflexionar sobre certes etiquetes diagnòstiques, Lluís. Aquest era l'ànim del meu comentari.

      Salutacions,

      Albert

      Eliminar