Els anys 70, a França són els anys de l'espatlla dolorosa simple, congelada, pseudoparalítica i hiperàlgica. Però des d'un punt de vista terapèutic són els anys dels corticoides, malgrat els seus efectes perjudicials pels tendons, semblen una bona solució de tractament.
És Neer que el 1972 publica la seva classificació de tres estadis, basada sobre l'evolució de les lesions anatòmiques, acabant en un quart estadi no inclòs que és l'omartrosis excèntrica. Tot i que queda palès en aquesta classificació l'origen mecànic de les lesions (el desequilibri manegot/deltoides), els fisioterapeutes no s'ocupen del terreny mecànic. La base del tractament era l'antiàlgia, en cas de recidiva infiltracions i sinó cirurgia.
El 1984 O. Troisier diu que està contraindicada la mobilització de les espatlles rígides, fet que a dia d'avui s'ha convertit en una indicació.
Després hi ha hagut diferents autors que han descrit diferents tècniques: Mennel, Cyriax,... És en aquests anys que M. Revel publica un estudi sobre l'enregistrament electrokinesiològic del subescapular, el dorsal ample i el pectoral sobre l'abducció i se'n dedueix que el treball dels abaixadors llargs permet d'oposar-se a l'ascens del cap humeral. I això s'ha extés en el món de la fisioteràpia, durant més de 20 anys. I cal emfatitzar que totes les publicacions de la literatura internacional coincideixen en mostrar que són el subscapular i l'infraspinós els qui s'oposen a l'ascens del cap humeral. Per sort el 1992, Péninou explica clarament l'efecte nefast dels músculs abaixadors, però malauradament no diu explicitament que no s'han de treballar.
Si hem de buscar alguna explicació a tota l'evolució del tractament de l'espatlla, sembla que cada autor s'hagi centrat en un paràmetre de la biomecànica sense fer un anàlisis global.
És gràcies a un millor coneixement de l'anatomia i de la biomecànica, de l'evolució de les tècniques de la imatge, que nosaltres com a fisioterapeutes podem realitzar un tractament molt més precís. He tingut l'oportunitat de poder conèixer i treballar amb diferents especialistes reconeguts de l'espatlla i per a mi hi ha un punt d'inflexió l'any 2006 quan conec a Thierry Marc i hem formo amb el seu mètode CGE (Concept Global de l'Épaule) basat en treballs de R. Sohier, i el començo aplicar obtenint uns resultats molt satisfactoris.
Bibliografia
Liotard J.P; Expert J.M; Mercanton G.; Padey A: "Rehabilitación del Hombro" Enciclopedia Médico Quirúrgica 26-210 A
Marc T; "Coiffe des rotateurs: "De la rééducation ds abaisseurs au concept global de l'épaule (CGE)". Kinésithérapie KS nº492- Octobre 2008 61-63
Milgrom C; Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M: "Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J. Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298
Clarck JM, Harryman DT: "Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J. Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725
Gohlke F; Essigkrug B, Schmitz F: "The pattern of the collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128
Itoi E; Berglund LJ, Grabowski JJ, et al: "Tensile propierties of the supraspinatus tendon. J. Orthop Res 13, 1995: 578-584
Marc T: "Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. Kinésithérapie KS nº 470- Octobre 2006 19-21
Marc T: "Le C test, nouvel indicateur pathomecanique et fonctionnel de prescription et de suivi de kinésithérapie": KS nº462-janvier 2006
Marc T: "Évaluation d'une tendinophatie de la coiffe des rotateurs: la manouvre de Jobe et tester l'infra-épineux" KS nº471, 472-Nov et Dec 2006
Marc T: "Évaluation d'une épaule doloureuse: Mise en évidence d'un conflit sous-acromial par les signes de Neer et Hawkins KS nº474- février 2007
Marc T: "Intéret de la mesure de l'amplitude du cross arm dans les tendinopathies de la coiffe des rotateurs". KS nº466-mai 2006
No hay comentarios:
Publicar un comentario