Així porta per títol l'article que van publicar David Rifkin i Thierry Marc (1) a la revista Kinésithérapie Scientifique del mes de juny del 2009 i que em va molt bé esmentar, per refermar l'exàmen clínic que vaig explicar ahir a la meva ponència de la II Jornada de Teràpies Manuals del Col·legi, i que em va ensenyar a fer el mateix Thierry Marc d'aquesta manera reglada.
Si recordeu l'examen clínic es fa començant per les maniobres menys agressives i s'acaba per les més doloroses. El que es busca d'entrada és posar en evidència un descentratge anterosuperior realitzant una flexió passiva pura i un descentratge en spin realitzant una abducció passiva pura. A més del cross-arm o adducció horitzontal que va lligada al descentratge anterosuperior, el "C" test que és com el test de Yocum però sense aplicar resistència i no ens oblidem de veure com estar el petit deslliçament de l'articulació acromioclavicular. Tot seguit es testen els tendons Supraspinós (Jobe), Infraspinós (Patte) i Subscapular (Press-Belly), es comencen testant els tendons ja que els testos de compromís poden generar molt de dolor i que no siguin fiables aquests testos.Finalment es fan els dos testos de compromís el de Neer i el de Hawkins.
És gràcies aquest examen que els fisioterapeutes podem determinar l'estat dels tendons del manegot dels rotadors i la seva funció de coaptació. És amb aquesta manera de fer com podem situar el pacient dintre d'algun dels estadis patològics, la patologia del manegot dels rotadors debuta per un disfuncionament articular, succesivament passa per una bursitis, seguidament per una tendinopatia i acabant per una lesió transfixiant en el seu màxim grau d'evolució.
Les conclusions a les que arriben en aquest article que faig referència són:
- La Patologia del manegot és de fregament i envelliment, pel cizallament de les seves diferents capes que el conformen.
- L'inflamació i el deteriorament de les difrents estructures dependrà del nombre de cicles o moviments que li fem fer i de la força de fregament.
- Per tant si sabem que som candidats a poder patir de les nostres espatlles ja sigui pel nostre treball diari o per la pràctica regular d'algun esport, cal fer-hi PREVENCIÓ.
- Per exemple el "C" Test és l'indicador específic per l'esportista, el preparador físic o l'entrenador ja que la seva realització és fàcil, ràpida i reproduible i no es necessita de cap aprenentatge particular per dur-lo a terme. Senzillament és demanar-li al esportista que es posi la ma al damunt de l'espatlla contraria i que aixequi el colze cap amunt, que ho faci primer amb un braç i després amb l'altre, així podem veure l'angle toracohumeral (el que forma el braç amb el tronc) i els hauria d'aixecar per igual, si no és així és que un dels dos pateix un descentratge i cal que vagi al fisioterapeuta que fàcilment li pot arreglar abans de que li apareguin els posteriors dolors.
"C" Test abans del Recentratge "C" Test després del Recentratge
Vull acabar dient que aquest auto-test és aplicable a tothom en general no solament els esportistes, ja que el va descriure en el seu moment Thierry Marc pels metges generalistes (2), per tal de que poguessin prescriure d'anar al fisioterapeuta als pacients que presentesin aquest test limitat o positiu.
Bibliografia
(1) Rifkin D, Marc T. Examen clinique de l'épaule conflictuelle: Éléments de prévention KS nº 500 Juin 2009
(2) Marc T. Le C test, nouvel indicateur pathomécanique et fonctionnel de prescription et de suivi de kinésithérapie: KS nº 462-janvier 2006
No hay comentarios:
Publicar un comentario